Taula rodona oberta: La Floresta PARLA

La Floresta Pearson des de l'aire

Tres santcugatencs mostren la Floresta des d'un quadricòpter.

El vídeo és una prova que servirà per fer reportatges sobre Barcelona, i així reunir suficient material per crear un arxiu de fotografies i vídeos des del 2007 fins l'actualitat.

Xavi Alba, Anto Gómez i Arnau Blanch són tres santcugatencs inquiets i experimentats amb les noves tecnologies relacionades amb el món audiovisual. Un dels exemples del seu enginy és el vídeo "La Floresta Pearson" on es mostren els carrers i els indrets d'aquest districte de Sant Cugat captats a través d'una càmera GoPro i des d'un Drone (helicòpter amb quatre hèlixs o quadricòpter). Sens dubte, una perspectiva diferent a la que estem acostumats.

Es tracta d'una prova per desenvolupar un projecte més ampli que, segons el seu impulsor, Xavi Alba, "ens ha servit per aprendre a tripular el Drone i així anar creant un arxiu de Barcelona des del 2007". Segons Alba, la ciutat de Barcelona presenta més obstacles per fer volar el quadricòpter i per això "hem començat amb la Floresta". De fet, ha afegit, "ens ha sorprès molt la rebuda que ha tingut a través del twitter, del facebook i del Youtube. Molta gent l'ha compartit i això és bona senyal".

Retro Bcn: "perquè el present, demà, ja serà història" Alba explica que la finalitat del projecte, i d'aquí el nom de la pàgina web RetroBcn, és mostrar com és ara Barcelona després d'haver gravat diferents parts de la ciutat des del 2007 i veure els canvis que ha tingut. Perquè, segons ell, "el que es grava avui, demà, ja serà història i per això volem mostrar una realitat des d'un punt de vista diferent". Tot i que no tenen previst dedicar-s'hi professionalment, no descarten fer algun encàrrec. De fet, ja els van contractar per gravar el concert que organitza Europa FM per les festes majors de Barcelona de l'any passat. Xavi Alba, productor de les nits de l'emissora de ràdio Onda Cero, "tenim pensat gravar Sant Cugat més endavant".

L'equip el forma els tres santcugatencs i col·laboradors, d'entre 20 i 24 anys, i ja fa sis anys que van començar a penjarfotografies a través de la pàgina del Facebook. Després de veure que augmentaven els seguidors, van decidir obrir una pàgina web per recollir totes les experiències. Van voler aportar alguna cosa més i amb una càmera GoPro i un Drone es van posar a gravar imatges aèries. 

Font

El Casino exemplifica l’evolució del barri de La Floresta

Patrimoni de balls i sopars de gala per als estiuejants a trobades ‘hippies’: el Casino exemplifica l’evolució del barri. 

El Casino és l’edific més emblemàtic de la Floresta i és que, pràcticament des dels primers anys, contempla la història del barri. Construït per l’inversor barceloní Tarruell, es va inaugurar el 21 de maig del 1933 amb presència del llavors president del Parlament de Catalunya, Lluís Companys; i és que el Casino va significar un dels símbols del creixement i èxit de la burgesia barcelonina. Tenia tres plantes: un restaurant, una sala de jocs amb billar, ping-pong... i una sala de ball. Fins a l’any 53, el Casino era llogat els estius per la colònia d’estiuejants, que el van convertir en el punt de trobada. “Hi havia molta vida social, ens reuníem al Casino, que era com un centre cívic recreatiu. Teníem un equip d’hoquei, fèiem balls, teatre, billars, ping-pong i cinema”, explica el president de l’Associació de propietaris i veïns de la Floresta Pearson, Josep Carner. Era el símbol d’un estrat social benestant que va convertir la Floresta en el seu punt d’estiueig i trobada. Josep Lleonart recorda que al Casino actuaven les millors orquestres i hi havia molt nivell: “Si els nois no anaven amb frac i les noies amb vestit, no entraves”. 

Els estiuejants marxen

Però l’any 1953, Tarruell vol un canvi i decideix no llogar més el Casino als estiuejants, els quals s’hauran de traslladar a la UREF, on hi havia una bolera. Va ser un punt d’inflexió i va ser Càritas qui va agafar la gestió de l’espai, amb el mossèn Eduard al capdavant. M. Àngels Quadras recorda com el capellà va fer una tasca molt gran per acollir els nouvinguts a la Floresta i com anava casa per casa convidant les famílies a participar en les festes el Casino. “En arribar a la Floresta vaig anar al Casino i vaig veure que hi havia molta gent que no sabia llegir ni escriure i vaig decidir fer un taller. Era principalment gent que havia vingut d’altres parts d’Espanya com Andalusia”, explica Quadras. Durant uns anys, estiuejants i florestans van coincidir al Casino, però poc a poc el moviment alternatiu i hippie es va instal·lar a la Floresta i al Casino. 

Temps de ‘hippies’
Així ho recorda Maria Àngels Quadras: “Els anys 70, gent com Berenguer o Toutain van portar una sistema assembleari a la Floresta i poc a poc es va anar canviant l’estil. Tots érem joves i vèiem les coses d’una altra manera. Parlàvem dels problemes del barri. Amb prou feines hi havia llum, tot era de terra... També fèiem festes culturals, convidàvem artistes, lluitàvem contra l’analfabetisme... Fins i tot, empastifàvem de pintades l’Ajuntament”. Gent afí al moviment hippie d’arreu va venir a la Floresta, que des de llavors manté aquest esperit alternatiu. Aquesta assemblea de la Floresta podria arribar a aplegar un centenar de persones en les seves reunions. Durant els primers anys de presència hippie al Casino, les festes, projeccions de cinema i concerts amb artistes com Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa o Rudi Ventura eren habituals . “Els hippies eren gent independent, no es ficaven amb ningú. Un any vam col·laborar junts a la cavalcada de Reis i m’ho vaig passar molt bé, eren bona gent. Van preparar una banda amb bateria, saxofon, trompetes... Anàvem a les seves festes...”, explica Eugenio Jiménez. Àngel Ruiz, president de l’Olímpyc FS, que en aquell temps era adolescent, recorda el Casino: “Tenia molta vida, recordo molts concerts, trobades i un ambient molt bo”.