Amb Alessio Arena hem topat. Un premiat escriptor napolità i inspirat músic autodidacte que canta en català i té una vida de culebró. El guanyador al Festival Musicultura del 2013, un dels més importants de cançó italiana d'autor del seu país, presentarà el dijous 13 de març a La 2 d'Apolo 'Bestiari(o) familiar(e)'. "Un diari íntim amb textures líriques d'un pop neobarroc", descriu, que abordarà acompanyat per violoncel, contrabaix, guitarra, percussió, el piano de la seva aliada Clara Peya, i amb Hugo Arán com a artista convidat.
Arena traça constants ponts entre literatura i cançó. "En realitat no sóc cantant. No he estudiat mai. Ni músic. Quan toco em tremolen fins i tot les ungles dels peus. Però el meu instrument no és la veu. Ni la guitarra. ¡Són les paraules! --exclama--. En les meves cançons hi ha paràgrafs i frases de les meves novel·les. Perquè quan vaig començar a escriure no en tenia prou. Necessitava deixar que fluís la tinta de les seves pàgines".
El retrobament amb el seu pare
La història del seu primer llibre, 'L'infanzia delle cose' (2009), transcorre a Madrid. "És la història d'un violinista obsessionat per conèixer el seu pare. Li diuen que és mort però ell el veu per tot arreu". Aquest últim detall és important. La novel·la va guanyar el premi Giuseppe Giusti. Es va posar a escriure la segona --"per seguir reconstruint la meva identitat", diu--. I va ser llavors quan Arena va conèixer el seu progenitor, l'intèrpret de cançó popular italiana Gianni Lamagna. "Em vaig criar a Nàpols amb la meva àvia. Vaig ser fill de mare soltera, que mai li va dir a ell que jo era el seu fill. Ara som carn i ungla. I és el productor de la segona part del meu disc". Arena ha acabat establert a Barcelona, on la seva mare va anar a viure amb la seva parella i ell passava estades de nen. Una ciutat molt present en la seva música.
El seu 'epé' 'Autorretrato de una ciudad invisible' és una crònica dels seus primers anys aquí, amb títols com 'El mar sobre Barcelona', així com un altre de dedicat a l'escriptor i activista Jean Genet i la seva època al Raval. Va ser la seva primera incursió en la música. Cantava en castellà. I va homenatjar el Serrat de 'Paraules d'amor'. "Va ser tot molt intens. Vaig conèixer el meu pare, vaig sortir de l'armari i vaig començar a viure feliç amb la meva homosexualitat", recorda.
Amb 'Bestiari(o) familiar(e)' Arena desplega el seu talent com a vibrant cantautor. En català. En napolità i italià. Amb sensibilitat.
Font
Arena traça constants ponts entre literatura i cançó. "En realitat no sóc cantant. No he estudiat mai. Ni músic. Quan toco em tremolen fins i tot les ungles dels peus. Però el meu instrument no és la veu. Ni la guitarra. ¡Són les paraules! --exclama--. En les meves cançons hi ha paràgrafs i frases de les meves novel·les. Perquè quan vaig començar a escriure no en tenia prou. Necessitava deixar que fluís la tinta de les seves pàgines".
El retrobament amb el seu pare
La història del seu primer llibre, 'L'infanzia delle cose' (2009), transcorre a Madrid. "És la història d'un violinista obsessionat per conèixer el seu pare. Li diuen que és mort però ell el veu per tot arreu". Aquest últim detall és important. La novel·la va guanyar el premi Giuseppe Giusti. Es va posar a escriure la segona --"per seguir reconstruint la meva identitat", diu--. I va ser llavors quan Arena va conèixer el seu progenitor, l'intèrpret de cançó popular italiana Gianni Lamagna. "Em vaig criar a Nàpols amb la meva àvia. Vaig ser fill de mare soltera, que mai li va dir a ell que jo era el seu fill. Ara som carn i ungla. I és el productor de la segona part del meu disc". Arena ha acabat establert a Barcelona, on la seva mare va anar a viure amb la seva parella i ell passava estades de nen. Una ciutat molt present en la seva música.
El seu 'epé' 'Autorretrato de una ciudad invisible' és una crònica dels seus primers anys aquí, amb títols com 'El mar sobre Barcelona', així com un altre de dedicat a l'escriptor i activista Jean Genet i la seva època al Raval. Va ser la seva primera incursió en la música. Cantava en castellà. I va homenatjar el Serrat de 'Paraules d'amor'. "Va ser tot molt intens. Vaig conèixer el meu pare, vaig sortir de l'armari i vaig començar a viure feliç amb la meva homosexualitat", recorda.
Amb 'Bestiari(o) familiar(e)' Arena desplega el seu talent com a vibrant cantautor. En català. En napolità i italià. Amb sensibilitat.
Font
No hay comentarios:
Publicar un comentario