sábado, 8 de marzo de 2014

Univers femení i a la seva presència en el món literari.


Des de Ràdio Floresta us volem desitjar a totes les dones i homes que creieu en la igualtat de gènere un feliç dia de la Dona. En temps difícils, les desigualtats encara s’agreugen més, i per això cal posar més èmfasi en la nostra lluita diària. Cada dia han de ser 8 de març. A la literatura podem trobar moltes històries protagonitzades per dones, amb tractaments i papers diferents. Dones assassines i assassinades, dones cultes, dones, desgraciades, felices, que provoquen guerres, que lluiten per la pau... Avui volem fer una petita selecció de llibres que pel seu to creiem adequats per commemorar aquest dia.

La desgràcia de ser dona, història d’una desigualtat ancestral. Amb la dedicatòria “a totes les Thelma i Louise de la Història”, Rosa Regàs enceta el seu darrer llibre, La desgràcia de ser dona (Ara llibres en català i Now Books en castellà). ‘Sí, néixer dona és una desgràcia’, afirma, perquè són incomptables els afronts i el tracte desigual i injust, quan no brutal, que ha rebut històricament la meitat de la humanitat pel sol fet de pertànyer al gènere femení. Cert és que s’ha avançat en aspectes d’igualtat i de justícia social, però, tal com assenyala l’autora, no es pot dir de cap manera que hagi desaparegut la injusta diferència de tracte que reben dones i homes en els terrenys social, polític, familiar, laboral, cultural i religiós.

Mil sols esplèndids’ de Khaled Hosseini (Amsterdam  en catalá i Salamandra en castellà), és una novel.la que fa posar els pels de punta. Explica fil per randa la història de l'Afganistan al segle XX a través de dues families amb visions totalment oposades de com es percep la figura de la dona en aquest pais musulmà. Per un costat, l'home bo que estima i respecta la familia. Per un altre costat, el patriarca que maltracta i humília la seva dona fins a la sacietat i la redueix fins a limits inconcebibles. 'Mil sols esplèndids' es una novel.la que fa un recorregut per la historia recent de l'Afganistan, des de la invasió sovietica, les llluites entre els diferents senyors de la guerra, els talibans i la recent intervenció nortamericana. Es extraordinariament recomanable, sobretot per la seva qualitat humana a l'hora de tractar el lligam cada vegada més fort entre dues dones que pateixen el ja esmentat maltracte per part del cruel patriarca.

Rosa Parks. La lluita contra el racisme’ de Paola Capriolo, Gloria Garcia Orellana, (Vicens Vives Primaria S.A.). El llibre descriu la lluita que van entaular els afroamericans dels Estats Units durant la dècada del 1950 per reivindicar els seus drets civils. El fil conductor és la història de Rosa Parks, una costurera humil que, després d’haver viscut sempre en la resignació, va plantar cara a la discriminació racial d’una manera tan digna i inesperada que va aconseguir despertar la consciència mig endormiscada dels seus compatriotes i reorientar la història de tot un país. El llibre es completa amb un vibrant relat de la història de la llarga lluita dels negres nord-americans per alliberar-se del jou de l’esclavitud".

La vida sense ell’ d’Isabel Clara Simó (Edicions Bromera). Com seria una vida sense por i sense submissió? Com seria la vida sense ell? Mercè comença a jugar amb aquesta idea immersa en l’infern del dia a dia: «És a tot arreu, té sempre la mirada damunt meu. És l’amo». Anul·lada per un home que la sotmet a humiliacions constants, quan neix el seu fill, pren una decisió abans inimaginable. Trenta anys després, és en Mateu, el fill del matrimoni, qui reviu aquell passat terrible a través del diari de la mare. Horroritzat, assisteix a la relació turmentosa de les persones que li van donar la vida i descobreix una veritat que li sacseja l’ànima. I és que, en morir, la mare li ha deixat 248 rellotges i una confessió d’assassinat. Després de vuit edicions i d’haver-se consolidat com un dels llibres més llegits d’Isabel-Clara Simó, l’autora ens ofereix aquesta acurada reescriptura en homenatge al seu Alcoi natal. Com a resultat, la novel·la ens sorprèn de nou amb una força renovada i una trama poderosa i vigent.

Flor del desierto’ de Waris Dirie (Ediciones Maeva). La model Waris Dirie va néixer en una família de nòmades en el desert de Somàlia i als cinc anys va passar pel ritual de l'ablació. Als 13 anys està a punt de ser casada forçosament. Finalment aconsegueix fugir fins a Mogadiscio i refugiar-se a l'ambaixada britànica, d'on es podrà escapar cap a Europa i emprendre una carrera com a model. Nomenada en 1997 ambaixadora especial de Nacions Unides a Àfrica, Waris Dirie va commoure al públic internacional amb el seu primer llibre ‘La flor del desert’, llibre autobiogràfic, i en el 2002 amb ‘Amanecer en el desierto’ . A l’any 2001 va crear la fundació Desert Flower Foundation, destinada a ajudar als nens de Somàlia i a erradicar la pràctica de la mutilació genital femenina.

L'infern de Marta’ de Pasqual Alapont (Edicions Bromera). Una jove maltactada lluita per salvar la seua vida. Quan va acceptar eixir amb aquell xicot, Marta no sabia que posava un peu en l’infern, i que d’ara endavant seria tan dolorós penetrar-hi com tractar d’escapar-ne. Aquesta novel·la de Pasqual Alapont, escrita a la manera d’un thriller, amb psicòpata inclòs, posa els cabells de punta. És la història de Marta, una jove que es va enamorar de la persona equivocada; però també és la història d’una amistat a prova de bombes que captiva per la seua tendresa. El llibre es completa amb ‘La màscara de l’amor’, un text en què el psicòleg i criminalista Vicente Garrido analitza els comportaments de risc que qualsevol jove hauria de tenir en compte per evitar caure en l’infern del maltractament físic o psicològic. Un llibre molt útil que conjumina una novel·la emocionant plena de suspens i un pràctic llibre d’autoajuda.

El diari lila de la Carlota’ de Gemma Lienas (Editorial Empúries | Grup6). Per descobrir situacions injustes cap a la dona, per descobrir quan estem actuant d’acord amb uns models imposats, et calen les ulleres liles. ‘El diari lila de la Carlota’ és una guia subversiva que ens convida a reflexionar sobre la situació de la dona en el món d’avui i ens encoratja a continuar “la cadena lila”. La Carlota, encuriosida pel joc proposat per l’àvia, observa el món amb les “ulleres liles” i comprova com situacions quotidianes que semblaven inqüestionables resulten injustes i discriminatòries. ¿Qui s’ha inventat que, en qüestions amoroses, els nois han de prendre la iniciativa? ¿Per què el físic de les noies és més important que el dels nois? I topa, també, amb l’horror de les xifres. El 70 per cent dels pobres de la Terra són dones. El 65 per cent dels analfabets de la Terra són dones…

No hay comentarios:

Publicar un comentario